Soriano Izquierdo, Josep
Espanya
Pseudònims: Soriano Izquierdo, Soriano, Izquierdo, Ele, Ley, Pepe, Pepet, Sor, Joe, S. Izquierdo, El Tío Pep
Tipus d’obres: TBO
Va nàixer a València el 14 d’abril de 1908 i va morir en la mateixa ciutat el 21 d’agost de 1996.
Pot dir-se que Soriano Izquierdo va veure nàixer TBO ja que, en 1917, quan ell tenia 9 anys, la seua àvia regentava un quiosc de venda de periòdics i revistes en un carrer cèntric de la capital del Túria. Li entusiasmava tant aquesta revista, que la col·locava en un lloc preferent de l’aparador. En 1926, a l’edat de 18 anys, va emigrar a Barcelona. De la mà del famós escriptor català Josep Pla va entrar en TBO, quasi al mateix temps que començava a col·laborar en moltes revistes catalanes de l’època com: L’Esquella de la Torratxa, Papitu y La Calle, aquesta última dirigida pel periodista Pérez de Rozas. Des de Barcelona va dibuixar també per a la revista anticlerical valenciana La Traca, amb el pseudònim Ley.
Finalitzada la Guerra Civil, l’editor de La Traca, Vicenç Carceller, va ser afusellat juntament amb Méndez Álvarez, un altre dels importants dibuixants de la primera època de TBO. Com va poder, Josep Soriano va tornar llavors a València i va crear la Pandilla Pionero que, anys més tard, es convertiria en Jaimito. També va crear la revista del front republicà Trincheras i el cató Cartilla del Miliciano per als soldats analfabets.
No és estrany, doncs, que Soriano després de 1939 passara alguns mesos amagat en una fira amb el seu oncle a Andalusia, ja que a més, durant la contesa va col·laborar dibuixant per a la premsa comunista també amb el pseudònim Ley. En acabar la guerra va entrar a formar part de l’Editorial Valenciana, on va crear i va dirigir les publicacions juvenils Jaimito, Mariló, S.O.S. i els almanacs nadalencs de Roberto Alcázar y Pedrín, El Guerrero del Antifaz, Purk el Hombre de Piedra y Almanaque de Locos, deixant de publicar aquest últim després d’una visita que va realitzar a un manicomi.
També sota la seua direcció, la revista Pumby va aconseguir per dues vegades el Premio Nacional de Publicaciones Infantiles que atorgava el govern d’aquells anys. Soriano Izquierdo en 1994, amb prop de noranta anys, continuava sent un magnífic dibuixant i un excel·lent guionista, a més d’un brillant projectista, escultor, pintor i constructor de falles.
Tots els dibuixants que posteriorment han passat per l’Editorial Valenciana –al llarg de tres etapes– tenen un compte pendent amb Soriano, qui a més d’ajudar-los en la creació de títols i personatges, va treballar com a comodí i va dibuixar centenars de pàgines i portades tant de personatges seus com dels dibuixants Palop, Serafín, Sanchís, Karpa…
Soriano Izquierdo era, possiblement, l’únic dibuixant en TBO que va treballar de negre entintant per a Ricardo i el seu fill Alfredo Opisso en aquelles bigarrades pàgines de la primera època de TBO dels anys 1935 i 1936.
Com sempre, intentem que el que s’escriga sobre els dibuixants de TBO, siga veritat i ningú puga dubtar de la veracitat de l’escrit. Aquesta biografia està treta de la història escrita pel mateix Soriano com poden veure’s a la foto 1 i 2. M’explicaré de com tenim aquest document: a primers de setembre de 1994, en un viatge comercial a València on m’acompanyaven Josep Renalías i Guitart, director d’art de la nostra agència de publicitat i el meu fill Lluís Giralt i Bagan, assessor en màrqueting, aprofitarem i vam anar a visitar a Soriano Izquierdo, el qual ens va rebre amb els braços oberts. El dibuixant, un senyor menut amb 86 anys, ens va presentar a la seua senyora i ens va convidar a un café dels quals et revelen. Quan li parlem dels nostres projectes d’exposicions de dibuixos originals exclusivament de TBO, ens va fer patent el seu entusiasme i els seus ulls eixerits se li van il·luminar com si volguera entrar en el túnel del temps. Amb una certa nostàlgia ens va parlar de la seua col·laboració en TBO que, encara que curta, va ser intensa. Ens va contar que els dibuixants dels anys 30 que col·laboraven en la revista es guanyaven molt bé la vida, i tenia vius en la memòria els fatídics primers dies de la nostra Guerra Civil.
Ho explicava així:
– “Era dissabte. Anava camí a la redacció de TBO a entregar els meus treballs, quan vaig escoltar com uns petards. No li vaig donar importància, fins que vaig observar que, enmig del carrer, jeia un cavall mort per trets. El cavall amb la seua guarnició em va semblar que pertanyia a un guàrdia d’assalt. La gent corria d’un costat per a un altre. El soroll de trets d’ací i d’allà em va fer comprendre que “allò” anava de debò. Com vaig poder vaig arribar al carrer Aribau i allí amb el director de TBO comentem el que estava ocorrent. Joaquim Buigas, un home que mai oblidaré em va dir unes sàvies paraules: “- Amic Soriano, vaja’s-en vosté a València, al costat dels seus que ací van mal dades i els carrers de Barcelona ja són perillosíssims. – I li vaig fer cas”.
La conversa va ser animada, i quan va veure que preníem nota de la seua biografia ens va dir: – “No apuntes, que ja t’escriuré una carta explicant-te la meua història”. També es va queixar que no tenia ni un original de l’època de *TBO, -cosa habitual en els dibuixants de l’època- i al cap d’una setmana, li vaig enviar dues dels millors de la meua col·lecció.
El seu primer original el publicava en el TBO número 987 del 15 d’abril de 1936, i va anar en la pàgina 10 amb una historieta de quatre vinyetes titulada “Astrónomo a la fuerza”. Pel que explicaré es comprén que la col·laboració de Soriano Izquierdo va ser breu en aquesta cèlebre revista. Si tal com hem dit, la seua primera aparició en el setmanari està datada l’abril de 1936, i si les meues dades no em fallen, és en el TBO número 1017 amb data 9 de desembre de 1936, en el qual li publiquen els seus últims dibuixos. I s’acomiada amb categoria: amb una portada “La caza del pelícano”, i en el seu interior, una tira en la pàgina 2 i una altra historieta de 4 vinyetes en la pàgina 8. És a dir que Soriano Izquierdo va col·laborar en la revista TBO nou mesos amb aproximadament 30 historietes en total. També va ser un excel·lent col·laborador en “El Conte Infantil Suplement de TBO” en la qual podem veure les seues il·lustracions en 1940. Era material que ja havia realitzat i que va guardar, per a quan fora necessari publicar-ho, cosa que el complaïa al director perquè ho feia com a inversió. Per això podem veure en “El Cuento Infantil Suplemento de TBO” número 17, corresponent al 18 de febrer de 1940, les il·lustracions del conte “El rey encantado” amb tres dibuixos de Soriano i en la penúltima pàgina una altra tira d’ell mateix. És a dir, quan es van publicar els seus dibuixos Soriano ja havia tornat al seu València feia 4 anys. Tot cal dir-ho, d’aquesta sèrie el primer està datat el 9 de juny de 1936 i el número 17 porta la data 13 de febrer de 1940, és a dir, en 4 anys, que jo tinga constància van eixir 17 números.
Després d’aquesta visita en el domicili valencià de Soriano Izquierdo, ja no ens vam veure més. Si que ens vam tornar a cartejar -no existia el mail- i tal com va prometre, em va remetre una carta amb la seua història professional, la qual cosa es diu el “currículum”, el que us mostre en les fotos. Com a anècdota en acomiadar-nos va dir: “-El meu cognom és fàcil de recordar, recordeu-vos d’una monja (Sor) i la part més profunda de les posadores (anus)». Ens va fer una abraçada i Josep *Renalías li va mostrar una anotació de caricatura (veure foto) que va prometre manar-li en “net i a color”. La va fer i li la va manar. En aquella època Renalías signava “Yabu” (de *Yabushita) i no “Rana” com en l’actualitat. L’esbós el vaig guardar jo en la meua carpeta de “Dibujantes Valencianos” como oro en paño i hui, després de tants anys, ix a la llum.
Lluís Giralt, que va arribar a abraçar Josep Soriano Izquierdo.
Aquesta biografia (rectificada de dates) va ser publicada en el catàleg “Els dibuixants de TBO dibuixos originals 1917-1960” escrit per un servidor de vostés, Lluís Giralt i dissenyat, al capdavant de l’equip de Plumilla Publicitat, per Josep Renalías i Guitart, amb motiu de l’exposició de dibuixos originals que es va efectuar en el Museu d’Art de Girona del 22 d’octubre de 1994 al 12 de març de 1995, la qual va ser un autèntic èxit d’assistència. Aprofite per a veure si s’esmena l’error de la Fundación Arte y Derecho, on com a autora d’aquest catàleg apareix Carme Martinell i Callicó, que si no recorde malament era la comissària de l’exposició. Estic segur que haurà sigut un error d’impremta, com es comenta en aquests casos.