Hui és 18 de juliol i és l’aniversari de l’amic Josep Renalías Rana i hem baixat a Barcelona a celebrar els seus 18 anys. Encara que la diferència d’edat entre nosaltres és molta (al maig jo vaig complir els 36) però som afins i ens entusiasmen els dibuixants de tebeos, encara que tinguen tanta mala fama i vulgarment els criden muñequeros i bohemis. Als dos ens agrada dibuixar historietes a plumilla, encara que Rana és superior i amb el pinzell és un mestre… i amb aquesta edat! Veurem quan complisca 10 anys més.
Eixim del metre dels “Ferrocarrils Catalans” i és un dissabte molt calorós. Anem a un quiosc i Renalías compra el POCHOLO i jo el TBO.
A Rana li entusiasmen els artistes de POCHOLO. Admira als Tomás, Cabrer Arnal, Riera Rojas, Bécquer, etc. Amb Opisso li passa el que, a mi, que ho veiem pesat i una mica antiquat.
A mi m’agraden molt els dibuixants del TBO com són Ordisca, Rapsomanikis, Moreno, Carles Fontseré, Serra Massana, Cuvillier, Utrillo, Forton i altres, però trobe a faltar dos dels meus preferits de sempre: Cabrer Arnal i Méndez Álvarez
Al principi teníem la intenció de prendre un Negroni en Boadas, però preferim, per la calor, asseure’ns a la terrassa del café Canaletas, al principi de la Rambla. Ens havien explicat que les parets del local les havia decorades A. Utrillo (Antoni), famós pintor i dibuixant del TBO. Ens feia il·lusió veure-les i les vam veure: quedem embadalits. Vaja artistazo! A aquest extraordinari dibuixant, pintor i decorador li han posat el malnom de Utrillo el malo, pel fet que a França hi ha l’altre Utrillo (Maurice) que s’emporta la fama per les seues exposicions a París de la mà de Modigliani. Per a nosaltres el nostre A. Utrillo és millor i més complet.
Per cert, qualsevol dia d’aquests baixarem per a saludar-lo. És fàcil de localitzar-lo perquè treballa en la Generaliat… Espere que el gran A. Utrillo ens atenga. Veurem…
Alguna cosa passava aquell matí a la gent que passava, a molts se’ls veia nerviosos, encara que ni Rana ni jo detectarem la que ens cauria damunt. Nosaltres allí asseguts ignots assaborint Campari americà soda, amb molt de gel.
Per davant de la nostra taula va passar un jove de tot just 30 anys molt ben vestit i pentinat com un artista de cinema… ho vaig mirar i em vaig dir “aqueixa cara la conec”… clar!!. Era el dibuixant Soriano Izquierdo, el jove que havia entrat feia molt poc en l’equip de TBO. Portava una gran carpeta davall del braç i se li veia presuroso.
Vaig saltar de la cadira i amb alegria li vaig cridar – “Eh Joe, Soriano, Soriano, hola com estàs?
Li vaig parar donant-li un xócala. Em mirava estranyat. Semblava no conéixer-me. Em vaig adonar d’això i vaig explicar que feia poc ens havien presentat en una exposició a Sabadell de l’anarquista i artista Gustau Vila Grapa que és parent dels amos del Bazar Industrial, llibreria on compre el material de dibuix. Soc molt amic de la seua cosina Maria Vila…
-Ah!, sí perdona xic… sí, sí. Eres aquell viatjant de teixits que vas per la meua terra i que t’agrada molt dibuixar i em vas explicar que no hi ha manera que Buigas accepte els teus dibuixos per a TBO…
Li vaig presentar a Rana i li vaig convidar a asseure’s amb nosaltres, a prendre alguna cosa. Sempre he sigut un chafardero de coses de dibuixants de TBO. Tenia bones preguntes per a saber: per què ja no publicaven en TBO Méndez Álvarez i Cabrer Arnal…?, però ell inquiet i sense acceptar la invitació ens va dir:
– Perdoneu-me que no accepte la vostra invitació. Ara mateix faré l’equipatge i marxaré corrent a València… Ara vinc del TBO a entregar, i Buigas després de pagar-me m’ha aconsellat que el millor que puc fer és marxar-me a casa, a València. Per ací les coses s’estan posant lletges. Pel que he vist, baixant per Aribau… crec que té raó!
Tant Renalías com jo, quedem torbats preguntant-li:
-Però. Que passa! Explica’t, home!
-Aquest matí quan anava a TBO, vaig sentir com una “mascletà”, com unes canonades i en travessar el carrer vaig veure uns cavalls morts ensangonats tirats enmig del carrer i semblaven que eren de militars… i allò no m’ha fet gens de gràcia. És el que le he comentat a Buigas. Ho sent xics. Em vaig. No vull perdre ni un minut més ací… per cert saps a qui he vist acomiadar-se del director de TBO, per cert, molt espantat?, a Rapsomanikis.
-Espera un segon, home!! Només una pregunta: és veritat que últimament, per a TBO, hi ha pàgines signades per Opisso dibuixades per tu o pel seu fill Alfred Opisso?
-M’en vaig! Sí, és veritat. Confie que no li ho diràs a ningú. Opisso em mataria!! Bé, Encantat. Adeu!
Es va acomiadar i vam veure com Soriano Izquierdo s’allunyava, no corrent, però sí amb pas lleuger.
El cas era raríssim perquè nosaltres allí tan panxos, en el cor de Barcelona, i no havíem advertit res del que va explicar el dibuixant, només l’ambient enrarit… Però en menys d’un minut van aparéixer uns guàrdies d’assalt armats i paisans que es disparaven entre ells en la mateixa plaça de Catalunya.
Encara sort que teníem el tren allí mateix. Corrent baixarem a l’estació i ens deixarem anar en el primer tren, que es va omplir de gom a gom, i escoltarem tot tipus de comentaris. “Que si un colp d’estat”, “Que havien vist al carrer soldats disparant a civils armats” …Ufff!!
En l’estació de Sabadell baixem i vaig acompanyar a Renalías fins a l’altra estació que li portaria a Manresa…
El Grafópata Lluís Giralt & El circumflex manresà de Manresa Josep Renalías Granota
Nota: 18 de juliol de 1936. Quina celebració de l’aniversari de Josep Ranalías i Guitart!!