1
2
3
4
5
6
7
8
2
10
9
10
11
12
13
Shadow

L’INVENTOR D’IDEES

El primer dissenyador-guionista de falles

Soriano pertany a una generació d’artistes nascuda a cavall entre dos segles, decidida a enterrar tots els estereotips del segle XIX i conscient de les possibilitats que se’ls obrien, en un nounat segle XX, no sols en la il·lustració, sinó també en la festa de les falles, en uns anys en ple desenvolupament. La seua important aportació al món de la il·lustració gràfica, on realitza i crea desenes de personatges, marcats amb segell propi, el converteixen en un dels creatius més importants de la història del TBO espanyol, apareixent la seua signatura en desenes de periòdics, còmics i revistes de Madrid, Barcelona i València. Però això és una altra història. En el món de les falles Soriano no es queda arrere, si bé, la seua producció com a artista faller mai ha ocupat un lloc privilegiat en la història dels catafalcs, allò genial de Soriano és la capacitat creativa que té en les obres que dibuixa i dissenya per a altres artistes. Sent precisament, en aquests projectes per a uns altres, on partint d’una plàstica barroca, adapta l’estètica del catafalc a les necessitats del guió i de l’artista que executa l’obra. No deixa res a l’atzar, construint històries creïbles, de fàcil comprensió, estudiades perquè l’espectador les entenga amb una simple mirada, plenes d’un humor senzill, similar als còmics de l’època. Entre els artistes que han utilitzat els seus dissenys, cal destacar a Vicente Luna, amb el qual crea una de les col·leccions més importants de l’“art efímer” realitzades per un sol artista. Una darrere l’altra, el disseny d’un i la realització de l’altre, aconsegueixen cotes hui quasi impossibles d’aconseguir. Obres que no van aconseguir moltes d’elles primers premis, però que el temps les ha convertides en obres mestres, recordades i imitades fins als nostres dies.

Dins d’aquesta llarga llista de col·laboracions cal ressenyar a Regino Mas, al recentment desaparegut Vicente Agulleiro, incloent-hi altres artistes no menys coneguts, com Ricardo Rubert, Germans Fontelles o Carlos Cortina, sense comptar amb la influència que els seus dissenys i consells han exercit sobre diverses generacions d’artistes. Sent, sense proposar-s’ho, José Soriano iniciador d’una escola de dissenyadors gràfics, que provinents del món de la il·lustració s’han convertit en aquests anys en coautors, al costat dels artistes que les realitzen, en protagonistes de les obres que veiem als carrers de la ciutat.

La diferència de molts d’ells amb Soriano consisteix en el fet que uns parteixen de l’estètica deixant en un segon pla el guió, i el mestre partia d’un guió i disposava l’estètica al seu servei. Sembla el mateix, però no ho és. No hi ha més que veure la col·lecció de falles en Tecnicolor i Cinemascop mudes -que no diuen res- d’aquests últims anys.

Llarga vida a Soriano.

-Per Manolo Sanchís ©

(Extracte del text aparegut en la revista El Turista Fallero de l’any 2009)