Biografia

José Soriano Izquierdo en 1934 quan tenia 26 anys

14 d’abril de 1908 – 21 d’agost de 1996

Cursa estudis de Belles arts a l’Escola de Sant Carles i en la d’Artesans de València. No obstant això, la seua vocació com a escultor es veu frustrada per una trajectòria laboral tan fecunda com polifacètica.
Com a periodista col·labora en diversos diaris valencians com La Correspondència de València, El Diari de València o Poble, i com a il·lustrador gràfic participa esporàdicament en diverses publicacions satíriques nacionals: L‘Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Papitu, Gutierrez, La Traca, etc.; per a especialitzar-se cap a 1936 com historietista des de les pàgines del TBO, compaginant tot això amb la faceta de decorador.

Després de la Guerra Civil és nomenat director artístic de l’Editorial Valenciana, càrrec que exerceix fins a la seua jubilació en 1973, creant i dirigint setmanaris infantils com Jaimito o Pumby en els quals crea un bon nombre de personatges inoblidables.
Després de realitzar algunes falles infantils i de col·laborar amb Tadeo Villalba i Regino Mas, debuta com a artista faller en la dècada dels 20 amb el cadafalc dels carrers Colón – Pi i Margall.
La seua intermitent producció com a artista faller, disseminada al llarg d’èpoques diferents està exposada a una clara evolució que va de la plàstica caricaturesca («Tarara, tararú tot ves a ser o» carrers Sempere i Dr. Sumsi, 1935) al refinament i classicisme propis d’una obra d’art («Animals irracionals», «I Mostra de Cinema» Pl. del Dr. Collado, 1958 i 1959), no obstant això, per a ell la monumentalitat no és un factor decisiu, sinó que depén de les exigències de l’entorn «en una plaça gran és una equivocació plantar una falla xicoteta i viceversa».
El seu exquisit sentit de l’humor i la seua gran originalitat i enginy a l’hora d’abordar qualsevol tema han contribuït a la seua consagració com diseñador de falles dels més experts artistes fallers de totes les èpoques. Així, ha treballat per a Carlos Cortina, Regino Mas, Els germans Fontelles, Vicente Luna, Ricardo Rubert i Vicente Agulleiro entre altres. D’aquesta manera, el fet que en 1959 deixe de signar falles no implica que encara continue planifican-les.
Durant mes de 3 dècades ha dirigit la revista fallera El Coet.

En l’actualitat té un carrer dedicat, en el seu honor, prop de l’Avinguda Joan XXIII de València.

Vicent Borrego i Pitarch en
HISTORIA DE LAS FALLAS. Biblioteca de Levante El Mercantil Valenciano 1990.