València 10 octubre 1947
Josep Puche Hernández és un artista faller, el segon de la nissaga dels Puche, sent fill de Julián Puche i pare de Marina Puche.[1] Es destaca el seu treball en la composició dels colors i l’elecció de tonalitats, que ha creat escola[2] influint a artistes com Guillermo Rojas o Paco López.
Format al taller de son pare, Pepe Puche va entrar a treballar a Lladró de jove, combinant el treball a l’empresa de porcellana amb l’ocupació d’artista faller. Son pare, un reconegut artista que guanyà el primer premi d’Especial en 1965 amb Na Jordana, a partir dels anys 70 comença a adoptar una estètica més caricaturesca per influència seua, que acabava de llicenciar-se en Belles Arts. També en esta dècada és quan Pepe Puche comença a plantar falles pel seu compte, primer a Bosseria, i després a diferents falles, com Exposició, on obtindria un recordat tercer premi en 2003 amb una falla anomenada L’arruga és bella. En 2004 aconsegueix el doblet en 1A amb el primer premi de falla i d’enginy i gràcia amb «El diari d’Ampa» per la comissió Quart -Palomar. A més ha obtingut diversos ninots indultats, en 1994 i en 2005. En 2020 s’encarrega de l’esbós i la maqueta de la Falla que executarà Latorre i Sanz per la comissió Reina-Pau-Sant Vicent amb el lema «La caiguda de Faetó»
Font Viquipèdia