Ernesto Llorca Ávila

Va néixer a la cèntrica plaça del Dr. Collado de la ciutat de València el 17 de juny de l’any 1944, a la casa de la que anava a ser la seua padrina de pica. Va ser precisament en aquests carrers del barri del Mercat on va donar les seves primeres passes, la plaça de La Companyia, el Mercat, la Llotja de la Seda, el carrer dels Drets,  el Trenc…

El seu pare Tonico, era descendent de cullerencs i va estar un refugiat a la guerra civil en fugir a França quan els feixistes varen entrar a Barcelona on es trobava treballant. Va estar sempre vinculat al món de les falles, especialment com a guixaire però també va destacar en altres facetes com les d’escultor i pintor, facultats que li varen valer per a col·laborar amb el principals mestres fallers de l’època com Regino Mas, i per a fer-se en un lloc destacat dintre del gremi d’artistes fallers del qual va arribar a ser secretari. La seua mare Maria Ávila, era una indòmita dona nascuda al carrer Moret del barri del Carme de València que compaginava les tasques pròpies d’una mare dels anys de postguerra amb la regència de la porteria d’una casa cantonera del carrer de Les Danses de la capital i, per què no dir-ho, un extra que es treia fent estraperlo.

Als tretze anys va abandonar l’escola fart de les formes i procediments del tio Gepa –com els xiquets havien rebatejat al mestre-  i va posar-se a treballar acompanyant al seu pare pels tallers, aprenent l’ofici que l’acompanyaria per la resta dels seus dies. Malgrat que va treballar sovint com a artista faller, es va especialitzar com el seu pare en el treball amb l’alabastre, concretament en la realització de motlles. Aquesta formació i, especialment, l’organització jerarquitzada i la manera d’entendre la professió que es respirava als tallers marcarien posteriorment la seua visió de determinats factors que observava al seu voltant.

Amant apassionat de la seua ciutat i de la seua cultura va involucrar-se en el món de les falles, i no solament com conseqüència de la seua activitat professional. Va formar part d’un parell de comissions al seu barri però no va tardar en abandonar la militància fallera desenganyat amb la mentalitat i el caràcter que les falles havien anat adquirint amb el pas del temps.

No obstant, sempre va tenir una bona relació amb els fallers i freqüentment era convidat a participar en els actes de diverses comissions com un membre més.